DARME CUENTA DONAR-ME’N COMPTE
Cristina Castello trans. Pere Bessó i González (to Catalan)

Es opaco el cielo en esta cárcel, pero
Ni la ópera que silban sus abismos
Ni los gritos a espaldas de la estrella
Ni este Imperio de lucro y apariencias
Nada
Nada desviará la proa hacia mi oasis
 
Descanse mi pecho harto de combates
Sea la distancia una salva de ambrosías
 
Será otra vez París mi pueblo, patria y
Útero, la marejada donde me descubro
Abriré mis ojos preñados de poemas
Quebraré con querubes los grilletes
Y al galope del sol sobre mis huesos
Por fin
Me daré cuenta.

És opac el cel en aquesta garjola, però
Ni l’ópera que xiulen els seus abismes
Ni els crits a esquenes de l’estrella
Ni aquest Imperi de lucre i aparences
Res
Res no desviarà la proa cap al meu oasi
 
Descanse el meu pit fart de combats
Siga la distància una salva d’ambrosies
 
Serà de bell nou París el meu poble, pàtria i
Úter, la marejada on em descobresc
Obriré els meus ulls prenyats de poemes
Trencaré amb querubins els grillons
I al galop del sol damunt dels meus ossos
Finalment
Me’n donaré compte.

Click here 3 for a translation of this poem into French.

Copyright © Cristina Castello 2007 - trans. copyright © the poet 2007


next
index
translator's next