PLOURAIN
Josep Carnertrans. Louis J. Rodrigues (from Catalan)
Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Milers d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin o Roine.

L'aigua podreix els carrerons malats;
gorgolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
All the witches of this wanton world
huddle in the Breton sky;
the panting water polishes the peaked
hats of the small bell towers of Normandy.

Paris drips deplorably;
Nice is swamped with sloshing slops.
A thousand tremblings momently
thrill the Seine and Garonne, Rhine and Rhône.

The water fouls the leprous lanes;
churches gargle through a hundred beaks.
All around, the slanting rain

only marks some moving hand
wiping a window pane. It rains
at every stop in France.

Copyright © Estate of Josep Carner; trans. copyright © Louis J. Rodrigues - publ. Metamorphoses Vol 5 No.2


next
index
translator's next