de "NABÍ"from "NABÍ"
Josep Carnertr. J.L.Gili (from Catalan)
IV

Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa.
Mon seny en la fosca reneix.
Ja só dins una gola més negra, millor closa;
i crec, dins el ventre d'un peix.

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida,
ma petitesa, mon esglai.
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em cirida:
Déu és el meu únic espai.

Vaig, d'una empenta, sota la rel de les muntanyes
o só llençat, d'un cop rabent,
a l'aigua soma: allí va dibuixant llivanyes
l'estel en l'escata batent.

Déu juga. Déu ens tira lluny i mai no ens llença.
Canto son nom amb veu igual,
orb, doblegat, com esperant una naixença
dins la cavorca sepulcral.

Al manament de Déu neguí les meves passes.
- Qui et fos - vaig dir-li - inconegut! -
Perxò sóc en les ones, car elles, jamai lasses,
de fer i refer tenen virtut.

Ell en l'abís de tot sement mon cos embarca
perquè hi reneixi per a Ell.
I jo hi só refiat com Noè en la seva Arca
i Moïsès en el cistell.

Oh lassos pus, oh mes cansades vagaries,
no m'haveu dat sinó dolors.
Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies
come el no nat sóc a redós.

I si el meu seny es priva de signes illusoris,
dins l'impossible visc ardit.
I un dia, en llur follia, els savis hiperboris
diran que aquest peix no ha existit.
IV

'Neither towering seas nor wind trouble me anymore.
In the darkness my senses revive.
I'm within the blackest gorge, firmly enclosed;
and, in the belly of a fish, I have faith.

'My meanness, my fear, have vanished
in the impulse of a straight gulp.
Nothing distracts me, no doubts assail me, no desire calls me:
God is my only abode.

'I'm pushed under the roots of mountains
or thrown by a fierce blow
towards shallow waters: there the star draws
fissures on the throbbing scales.

'God plays. God flings us far, but never away.
With even voice I sing His name,
blind, doubled up, as if waiting for a new life
within the sepulchral tomb.

'To God's command I denied my steps.
"If only I were," I said, "unknown to You!"
That's why I'm in the waves, for they, never at rest,
in their constant ebb and flow have virtue.

'In the abyss of all seed God embarks my body
so that I may be reborn for Him.
And I feel as secure as Noah in his Ark,
or Moses in the basket.

'O tired feet, O my wearisome wanderings,
I've had only pain from you.
Free from anguish or daily burdens,
I feel sheltered like an unborn child

'If my senses reject illusory signs,
within the impossible I live resolute.
And one day, hyperborean learned men, in their folly,
will proclaim that this fish never existed.'

Copyright © Hereus de Josep Carner 1998 & Ediciones 62, Barcelona 1998; Trans. Copyright © J.F., M.L and K.M.Gili 2001
- publ. Anvil Press


...buy this book
next
index
translator's next