pocardel

DE LLUNY ESTANT	FROM AFAR
Josep Carner	trans. Louis J. Rodrigues (from Catalan)
Qui veiés, quan l'estiu s'acomiada, el camí - la serp blanca i somrient - i, al marge d'una cala refiada, el pàmpol mort sota d'un pi vivent. Qui veiés una dansa damunt l'era i una serra morada enllà de mi; qui topés un aloc de torrentera o, enmig d'un pedruscall, un romaní. Més val, però, que a aquests bedolls s'acari el meu esment, i a aquest boiram somort. En mos camins d'un temps, hom pot trobar-hi un àngel trist amb el seu glavi tort.	Could I but see, when summer bids farewell, the path - the white and smiling snake - and, at the edge of a confiding cove, the dead vine leaf beneath a living pine! Could I but see a dance upon the threshing floor, and, from afar, a purple mountain range; find pepper, in a gully, growing wild, or, in the midst of rubble, rosemary! Better, these birches front my notice, and this fading fog. On bridle paths once, I'd have met a sorry angel with his sword askew.